Presentar el teu projecte no és un joc de nens. I ara més que mai, quan hem començat a posar-nos en contacte amb gent per que coneguin ExploraTgn.cat, som conscients que ens juguem tot en els primers instants. En el seu e-mailing list privat, Jason Calacanis, un dels bloggers millor indexats per Technorati els últims anys, dóna amb molt humor 10 consells als emprenedors que vulguin presentar la seva startup. Són les conclusions que ha tret després d’escoltar durant més de 40 hores a gent amb empenta que presentava en 10 minuts la seva idea per optar a una plaça en la conferència TechCrunch 50.

Faig un petit resum i un intent de mantenir el seu estil, perquè realment fa diana. Són consells que poden servir per presentar qualsevol producte o conduir qualsevol campanya de comunicació. Nosaltres ja hem pres nota.

1. Presenta el teu producte durant els primers 60 segons: gent que té un producte explosiu no triga cinc minuts fent la “posada en escena”. Aquesta gent no es pot esperar per ensenyar el seu producte.

2. Els millors productes necessiten menys de 5 minuts de presentació: Larry i Sergey van presentar el cercador Google en menys de 5 minuts. Aquesta és la casella, escriu alguna cosa i rebràs una recompensa grandiosa.

Chris DeWolfe podria presentar MySpace en menys de 5 minuts. Registra’t, omple el teu perfil i inclou els teus amics. I com a premi extra inclou uns widgets a la teva pàgina. Suposo que agafeu l’idea: com millor sigui el producte MENYS temps necessita per ser presentada.

3. Deixa la gent desitjant més: si segueixes el consell del punt 2, la gent hauria d’estar intrigada o bocabadada pel teu producte principal. El millor és que hagin de descobrir per ells mateixos els mèrits del producte. I depèn de tu que creïs un producte que intrigui suficient per que el vulguin explorar.

4. Parla del que estàs fent, no del que faràs: S’ha d’enfocar el producte principal i que tens en aquest moment, no els plans que tens de futur, ja que podries no complir-lo i perdre credibilitat.

5. Has de conèixer la teva competència actual i en el passat: si no coneixes els teus competidors i els que han passat per davant teu, la gent no estarà tan predisposada a donar-te els seus diners, o dedicar-te temps i atenció.

6. Opta per respostes curtes: quan has de respondre preguntes sobre el teu producte, fes-ho d’una manera curta i concisa. La qüestió és evitar múltiples respostes amb detalls, que quan es transmeten semblen un caos pel que escolta.

7. Power-points amb boletes són avorrits: elements que expliquin conceptes grans d’una manera senzilla i amb gràcia són fantàstics, però fets exposats amb boletes demostren que:

a) no tens l’habilitat de crear una història convincent amb les dades

b) no tens molt ben considerada a la persona a qui li presentes la informació.

8. Com utilitzar el telèfon: quan presentis el projecte per telèfon, utilitza només un fix i no el mòbil o el mans lliures. La majoria de la gent jove creu que no passa res si perden la comunicació durant la trucada un parell de vegades. I sí que passa.

9. Com contestar a preguntes per les quals no tens resposta:

- utilitza el “hmmmm” i pren-te un moment per pensar la resposta

- si no tens la resposta, sigues honest i digues que t’ho pensaràs i ho comentaràs desprès

- intenta pensar en veu alta i fer un brainstorming allà mateix fent participi al oient

- també pots fer un pont i dir que buscaràs la informació pel camí

El pitjor que es pot fer es no ser honest i dir que no es té una resposta.

10. Sempre confirma l’hora de la reunió i arriba 15 minuts abans: és molt senzill enviar un correu electrònic per reconfirmar la reunió sempre posant el teu número mòbil per si han canvis d’últim moment. I recorda: no deixis esperar mai a un inversor.

Estem aproximadament a dos mesos i mig del llançament del portal i hem brindat per primera vegada des de que va néixer la idea d’ExploraTgn.cat. Ha estat a la cuina de casa, de forma força improvisada i molt espontània. Res de l’altre món, però en certa manera significatiu. Després de setmanes de treballar en la concepció de l’arquitectura del portal (que per cert encara hem d’acabar de polir), ens hem llançat a treballar en els continguts del que serà el número zero del e-zine.

Podem dir que ha estat un bon dia. Els llocs amb els quals ens hem posat en contacte pel primer número de la publicació digital han rebut amb molt d’interès la nostra iniciativa. Per a la majoria, el projecte d’ExploraTgn.cat respon a una necessitat que de mica en mica ha començat a sorgir a les nostres comarques. Hem de reconèixer que estem satisfets i amb més ganes que mai de continuar endavant.

Aquests darrers dies m’he passat força hores mirant quins tipus de xarxes socials existeixen. La veritat és que n’hi ha per tots els gustos. En el seu bloc, Javier Martin dedica uns quants posts al Turisme 2.0 i les xarxes socials. Sabíeu que hi ha una xarxa que reuneix gent per valorar els aeroports? I què us sembla quedar amb els amics mentre esteu de viatge de negocis…? DOPPLR ofereix l’eina perfecta per la gent que no para a casa.

Les xarxes socials s’han convertit avui en dia en la plataforma principal per intercanviar contingut (fotos, experiències personals, etc.), i cada vegada més ens ajuden a crear comunitats i relacionar-nos d’una forma diferent i conèixer d’una forma ràpida als amics dels amics. Si, jo també pertanyo al 44,6% dels espanyols, que forma part d’una xarxa social. De moment només són xarxes professionals. És una manera de buscar aliats i intercanviar experiències.

És clar que no tot funciona. Podeu pensar que hi deu haver una explicació molt complicada, però la veritat és que quan vaig llegir el post publicat per Eduardo Soledad amb les fórmules per calcular el mercat d’una empresa donada a utilitzar el social media, em va semblar massa senzill, però ben lògic. Em quedo amb el resum que fa Eduardo de la formula de Charles Heflin (clar i concís).

Charles Heflin, que aunque lleva los ejemplos a los extremos, divide los mercados en dos tipos: 1) aquellos donde la gente puede ser sociable o relacionarse (internet marketing, cine, música, deportes, medicina, bodas, reuniones, política…); 2) aquellos donde el grado de socialización es limitado o inexistente (calcetines, mesas, sillas de oficina, televisión por satélite, zapatos, poker, chips…).

Per tant podem dormir tranquils. ExploraTgn.cat no tindrà problemes per trobar persones. Així què, com penseu que podria ser la nostra xarxa?

I en quant als estudis de mercat, em van ajudar molt els baròmetres del CIS i les estadístiques de l’INE i l’IDESCAT. És clar que tot depèn del tipus de projecte, però abans de començar un estudi propi de mercat (que costa bastants diners), és interessant mirar si ja hi ha informació disponible que es pot utilitzar. Desprès està la xarxa, un recurs amb infinita informació, però que s’ha de fer servir amb cautela (sempre mirant la font).

Pel pla financer, us recomano “EINA”, un instrument creat per la Universitat Rovira i Virgili junt amb Redessa per ajudar a tothom (fins i tot els que no entenen de números) a fer un balanç i un compte de resultats de la seva futura empresa per veure la viabilitat.

Entre els passejos en família, les aturades (que no poden faltar) als parcs infantils i les llargues sobretaules, he estat llegint el llibre Wikinomics. I com ja havia promès en el darrer post, compartiré amb vosaltres algunes reflexions a mesura que el vaig llegint. Començarem pels quatre principis que defineixen la wikieconomia. Són la obertura, la interacció entre iguals, l’ús compartit i l’actuació global.

Us en donaré un exemple molt il·lustratiu, un dels primers que surten al llibre. Al març del 2000, Goldcorp Inc., una petita empresa minera de Toronto, decideix compartir amb el món tota la informació sobre les seves mines d’or des del 1948, i la publica a la seva web corporativa. Goldcorp portava uns anys amb problemes financers: o bé trobava or de forma immediata, o bé tancava. Paral·lelament a la publicació de totes les seves dades geològiques, l’empresa minera va oferir un premi de més de mig milió de dòlars a aquella persona que pogués aportar els millors mètodes i estimacions per trobar or.

La notícia de la recompensa va córrer per la xarxa i, en poques setmanes, més de mil prospectors virtuals de cinquanta països diferents van començar a mirar-se les dades publicades. Els participants van identificar 110 objectius, dels quals el 50% eren noves descobertes. Al 80% d’aquests objectius hi van trobar or. I Goldcorp no només es va salvar, sinó que es va convertir en una empresa forta i rentable.

Quan Rob McEwen, manager de Goldcorp, va decidir compartir tota la informació que tenia del seu negoci amb tothom que ho volgués veure, esperant que la interacció de diferents persones li ajudessin a salvar l’empresa i els seus treballadors, la situació era desesperada. En aquelles circumstàncies, el risc que prenia obrint la seva empresa al món no era el mateix que si el negoci hagués anat com la seda. Potser va ser la oferta de la recompensa, potser el desafiament intel·lectual, el repte i les ganes d’ajudar a algú amb problemes, o potser va ser una combinació de tot alhora, però el cert és que el resultat d’aquesta feina col·laborativa i en xarxa va ser extraordinari.

I si una empresa amb tants anys d’història com Goldcorp, que treballa en un sector tan antic com la mineria, pot plantejar-se aplicar els principis de la wikieconomia, com no hauria de fer-ho també una start-up com ExploraTgn.cat?

Costa trobar un moment per escriure. Estem a Bèlgica, a casa dels meus pares. Els nens ja fa una bona estona que són al llit. S’han esgotat després de passar tot un dia a Technopolis. Per cert, si un dia esteu per les terres de Flandes, és un lloc idoni per anar amb nens. Ja li dedicarem un espai a l’e-zine més endavant, a l’apartat de propostes d’estiu fora de les comarques tarragonines.

A banda de fer vacances ens estem documentant. He estat mirant alguns blocs interessants, com ara el d’Enrique Dans, tot un gurú de la Web 2.0. Impressionen les seves més de 32.000 subscripcions, però és que té molt a dir. També estem llegint el bestseller Wikinomics, How Mass Collaboration Changes Everything, un llibre que ens explica com la gent com nosaltres ara més que mai podem participar en l’economia. I veig que no sóc l’única que està llegint aquest llibre en aquest moment. Rodolfo Carpintier, president de la incubadora d’internet DAD, ho combina amb un bany a la platja. I com ell em comprometo en els propers posts a compartir amb vosaltres els apartats que em cridin l’atenció.

El llibre és un regal del meu germà. Com sempre, els primers fans són els de casa nostra. Tot i que no sempre entenen de què va (i ho dic més per la meva mare, que d’internet no hi entén gaire), fa il·lusió veure la seva cara de sorpresa quan veuen la teva foto en el diari del diumenge. I així estem…

Ahir, una nena d’uns 11 anys em deia: “A tu t’agrada fer moltes manualitats, oi? Què guai!” Ho deia perquè el meu fill de tres anys i mig simulava fer-li una foto amb una càmera digital feta per nosaltres mateixos. Una caixa de cartró folrada amb paper d’alumini i un rotllo de paper de wàter com a lent… feien el fet.

Sí, sembla que estic en una etapa força creativa. Els pocs moments del dia en que tinc estones “mortes” (que bàsicament es redueixen a quan vaig caminant a buscar els nens al campus d’estiu o a l’escola bressol) estic pensant en les imatges que podrien acompanyar els posts o en com vull que sigui el portal.

De tant en tant, continuo amb els pensaments quan els nens ja són amb mi. I aleshores passa el què passa: “Mama, que no em sents? T’estic dient que….” I llavors et disculpes amb el teu fill, i de cop et pregunta: “Però mama, com és que no em sents si t’estic parlant fort?” I intento explicar-li que, de vegades, estàs pensant tant que no sents el que diu la gent. Es queda callat, em mira i em diu: “D’acord”.

La veritat és que engegar un projecte implica pensar molt. Tot i que he fet un estudi previ, i que hi ha un pla d’empresa darrera, revisat per l’equip d’en Fernando Campa, de la càtedra d’emprenedoria de la Universitat Rovira i Virgili, mai es deixa de pensar. I crec que és bo. S’ha de créixer, saber adaptar-se a les circumstàncies i, sobretot, tenir ganes de millorar i superar-se.

Ara estem en aquell moment en que ExploraTgn.cat deixa de ser un projecte sobre el paper per esdevenir una realitat a la xarxa. Comencem a rebre visites i comentaris, i no us volem decebre. Per tant, aprofitarem les vacances per preparar el pla d’acció i rastrejar una mica el territori, i seguirem compartint amb vosaltres les nostres experiències. Això sí, sempre que tinguem un ordinador a mà i amb el ritme pausat que s’acostuma a portar quan s’està de vacances en família.