Pensem
Ahir, una nena d’uns 11 anys em deia: “A tu t’agrada fer moltes manualitats, oi? Què guai!” Ho deia perquè el meu fill de tres anys i mig simulava fer-li una foto amb una càmera digital feta per nosaltres mateixos. Una caixa de cartró folrada amb paper d’alumini i un rotllo de paper de wàter com a lent… feien el fet.
Sí, sembla que estic en una etapa força creativa. Els pocs moments del dia en que tinc estones “mortes” (que bàsicament es redueixen a quan vaig caminant a buscar els nens al campus d’estiu o a l’escola bressol) estic pensant en les imatges que podrien acompanyar els posts o en com vull que sigui el portal.
De tant en tant, continuo amb els pensaments quan els nens ja són amb mi. I aleshores passa el què passa: “Mama, que no em sents? T’estic dient que….” I llavors et disculpes amb el teu fill, i de cop et pregunta: “Però mama, com és que no em sents si t’estic parlant fort?” I intento explicar-li que, de vegades, estàs pensant tant que no sents el que diu la gent. Es queda callat, em mira i em diu: “D’acord”.
La veritat és que engegar un projecte implica pensar molt. Tot i que he fet un estudi previ, i que hi ha un pla d’empresa darrera, revisat per l’equip d’en Fernando Campa, de la càtedra d’emprenedoria de la Universitat Rovira i Virgili, mai es deixa de pensar. I crec que és bo. S’ha de créixer, saber adaptar-se a les circumstàncies i, sobretot, tenir ganes de millorar i superar-se.
Ara estem en aquell moment en que ExploraTgn.cat deixa de ser un projecte sobre el paper per esdevenir una realitat a la xarxa. Comencem a rebre visites i comentaris, i no us volem decebre. Per tant, aprofitarem les vacances per preparar el pla d’acció i rastrejar una mica el territori, i seguirem compartint amb vosaltres les nostres experiències. Això sí, sempre que tinguem un ordinador a mà i amb el ritme pausat que s’acostuma a portar quan s’està de vacances en família.
