Ho sento, no estic a l’atur
Dilluns 22 de setembre. Dia de pluja. Molta pluja. La meva primera cita del dia fa tard. Massa pluja. Canvi de plans. Ja que sóc al carrer, no em fa res enxampar una mica més d’aigua. Decideixo apropar-me a la Cambra de Comerç de Tarragona. Vull informar-me del nou acord al que han arribat La Caixa i l’Associació de Dones Emprenedores i Empresàries per oferir crèdits empresarials en condicions avantatjoses. Decideixo fer una mica d’exercici i agafar les escales fins a la segona planta. Mala idea. Arribo tard. L’ascensor baixa en aquell mateix moment amb la presidenta de l’associació. Tornem a canviar de plans. M’apropo a la Seguretat Social, tot i que dubto que en vigília de festiu (a Tarragona estem de Festa Major) sigui obert. Però aquesta vegada tinc sort. Hi ha poca gent. Suposo que molts compartien el meu dubte, i la pluja els ha espantat. Una dona molt amable em posa al dia sobre el règim d’autònoms. Però de nou aquella frase: “Si estiguessis a l’atur… podries capitalitzar-lo, o rebries…”. Abans de que tingui temps d’indignar-me, em somriu i diu una paraula màgica: “Bonificació”. Sóc dona, jove i menor de 35 anys, i l’Estat em vol ajudar a independitzar-me a nivell laboral. Per això tinc dret, durant els primers 15 mesos (prorrogables fins a 30), a una reducció del 30% en la quota de la seguretat social. Ho considero la millor notícia del dia. No és molt, però no tots els dies poden ser de color de rosa.
Etiquetes: Start-up
