Arxiu per a 01:12

Sense oficina fixa conciliant la vida familiar

31 October 2008

L’altre dia em trucava la periodista a la qual li vaig concedir una entrevista sobre la nostra startup (cada dia queda menys pel llançament de la nostra publicació digital!). Em pregunta a on podia enviar a la fotògrafa per fer-me la foto. Normalment sol ser a les oficines de l’empresa, però en el meu cas, no hi ha una oficina fixa. Amb el portàtil en mà puc treballar on sigui.

Ja sembla ser una cosa habitual pel meu fill gran (en uns dies farà 4 anys); l’altra dia em deia quan preparaven les coses per anar a classe d’anglès: “mama, no t’oblidis l’ordinador per treballar, mentrestant jo estic a anglès… i així ens esperes allà mateix i no t’avorreixes”. La millor estampa deu ser la de la mama en el seient davanter del cotxe (aparcat) amb l’ordinador als genolls i els nens dormint al darrere. Ens sol passar alguns cap de setmana quan anem a casa dels meus sogres. Els nens i jo ens perdem l’aperitiu, però ells guanyen en bon humor i jo avanço feina.

Suposo que són els malabarismes d’una mare treballadora que ara també és emprenedora per conciliar la vida familiar, perquè quan els nens estan a casa, ells són la meva prioritat.

SPAM killer

23 October 2008

Si heu visitat el bloc avui, suposo que us haureu trobat el mateix que jo: spam i més spam com a comentaris a les entrades. Fa dies que els spiders entren al bloc per deixar missatges per incentivar la compra d’or i medicaments. Fins ahir anava eliminant amb paciència cada comentari brossa, però aquest matí ja m’han desbordat: 359 COMENTARIS!

Era hora de trucar a l’expert, perquè jo ja no me’n sortia sola. No havia volgut molestar a en Javier abans, ja que està massa enfeinat amb la programació del portal (queda poc més d’un mes per llançar el e-zine i el portal de turisme familiar), però això ja era inadmissible. Estava a punt de perdre tota la credibilitat!

Una trucada i ja tenim el Akismet activat. No se’m pot deixar sola per aquest món informàtic… Sort que a l’equip tots ens complementem!

Qui sobreviu en temps de crisi?

15 October 2008

Les bones notícies duren poc. La Borsa pujava el dilluns al seu rècord històric, ahir repetia en verd i avui ja sembla ser que tot torna a baixar. A veure si s’estabilitza una mica i deixa d’arrossegar a bancs i amb ells els empresaris cap a la deriva. I sinó, només aguantaran els que tinguin la millor estratègia i tàctica.

Carles Torrecilla, professor de màrqueting a ESADE i especialista en emprenedoria i màrqueting estratègic, donava algunes claus a la Jornada de Debat organitzada a Tarragona la setmana passada per ACC1Ó. Segons ell, totes les empreses haurien d’oferir tres tipus de productes als seus clients i donar-los la mateixa importància:

- Els d’ESTRUCTURA: donen poc marge, però són constants (com ara el pa). Són adquirits per l’àvia de torn, per exemple.

- Els de MARGE: donen molt marge de benefici, però la venda és més esporàdica (com ara el pernil ibèric); el que els compra és el típic client que té diners i se’ls vol gastar bé.

- Els d’IMATGE: venuts molt esporàdicament pel seu nom (un bon formatge francès que se l’emporta l’artista per sopar perquè ha convidat a uns amics i vol quedar bé per celebrar una gran venda d’obres)

I resulta que, en època de crisi, el client dels diners està massa ocupat intentant no perdre diners a la Borsa i deixa de venir. L’artista ja no ven tants quadres i no fa sopars… En canvi, la iaia segueix necessitant el seu pa de cada dia. Però com que aquell botiguer la va maltractar, perquè li donava prioritat al “pijo” de l’ibèric, ella ha decidit anar a la botiga del costat. S’ha de treballar el mercat d’estructura, perquè en temps de crisi és el que paga les factures. El mercat que creix és el de la classe mitja i ara que els bancs no estan tan receptius per donar préstecs per cotxes o cases, part de la renda (pensada per invertir) queda lliure pel consum, perquè d’estalviar no en sabem gaire per aquí.

Una anàlisi senzilla, la d’en Carles Torrecilla, però molt il·lustrativa. A ExploraTgn.cat anem bé. Treballem per les famílies. Gent com nosaltres mateixos, que volem passar un bon cap de setmana amb els nens però sense haver de passar gana la resta del mes.

De projecte a empresa

8 October 2008

Més que el temps, és la roda empresarial el que ens comença a apretar. Ja no som totalment anònims. Portem ja dos mesos i mig a la xarxa, hem sortit als mitjans de comunicació i hem començat a contactar algunes entitats. I comencen a sorgir les primeres peticions d’entitats interessades en anunciar-se al portal, ens contacten revistes empresarials per explicar la nostra experiència… realment és hora de tenir el nostre propi NIF, mostra de que tenim una identitat com a empresa i hem deixat de ser un projecte. Tràmits, contractes, participacions… tots elements necessaris que l’usuari del portal no percebrà, però obligatoris si volem fer la feina ben feta i sobretot d’una manera professional. I és això que ens ocupa aquest últims dies.