Finalment ha arribat el dia. Ja ens podeu enviar a través de la web totes les vostres propostes per fer amb els nens. Des d’activitats fins a rutes, jocs o manualitats, a Tarragona o la Patagònia, qualsevol proposta és vàlida si ens ho podem passar bé amb els nens. Si no té cap fi comercial, ho publicarem amb molt de gust al nostre bloc perquè més famílies puguin gaudir-ne. 

I amb les propostes també obrim l’espai de la xarxa d’ExploraTgn.cat. Ara ja ens podeu enviar un petit perfil amb els vostres interessos i la vostra foto de família. Així ens anem coneixent. 

Benvinguts a ExploraTgn.cat – la XARXA. Ampliem la redacció!

Si t’has perdut un e-zine, a partir d’ara no has de patir: tot queda arxivat al cercador perquè busquis per tipus d’activitat, per zona o per edat recomanada i acotis de forma ràpida l’activitat que vols fer: activitats a l’aire lliure (itineraris, rutes, llocs d’esbarjo, …), sortides culturals (museus, festes populars), ecoturisme, pernoctacions, gastronomia local, esport i jocs, ciència i tecnologia…

Ara ja pots muntar el cap de setmana completament al teu gust!

És curiós com de cop obres el diari, comences a llegir una entrevista i ets sents identificada… Per ser més concrets, veia com ExploraTgn.cat encaixava perfectament en aquest nou turisme de proximitat que comença a impulsar-se a les nostres comarques. Va ser aquest cap de setmana amb l’entrevista que publicava el Diari de Tarragona a Salvador Anton Clavé, director de l’Escola de Turisme i Oci de la URV.

El Sr. Salvador Anton descrivia al turista de proximitat com “l’individu que té una família, disposa d’un cap de setmana, surt el sol i vol gaudir d’un dia agradable aprofitant per fer una activitat [...] Aquest visitant té una temps limitat, que el dedica a anar a un lloc i que vol les màximes garanties d’aquest indret [... ] El temps que es trobi allí ha d’oferir-li la màxima satisfacció, perquè si no és així, anirà a un altre paratge.” Al seu parer a la demarcació de Tarragona hi ha encara molt camí per recórrer, perquè els visitants necessiten encara una certa dosis de perícia per saber per on anar.

Bé, això és el que volem fer a ExploraTgn.cat. Propostes concretes, ben explicades i amb la garantia d’haver estat provades per gent com nosaltres. Per fer en aquells dies que ens llevem contents, amb ganes de compartir una bona experiència en família. Faci o no faci sol.

Tornada al ‘cole’. Per a la majoria vol dir tornar a la normalitat. Per a mi ha estat un allau de mares amb preguntes, propostes, ànims pel nou curs… i moltes peticions concretes per atendre. Sóc delegada de classe per l’Ampa i suposo que és el què acostuma a passar. Però no em queixo, ja que ExploraTgn.cat ha sorgit gràcies a la meva experiència amb l’Ampa i al bloc que vaig engegar l’any passat com a eina de comunicació pels pares i mares d’educació infantil.

La Sílvia, que aquests dies està donant tombs al disseny de la imatge d’ExploraTgn.cat, em va plantejar fa poc temps preguntes com ara ‘què és el que vull que pensin del portal al primer cop d’ull’, o ‘què vull que transmeti la imatge gràfica’. Ho tenia molt clar, i li vaig explicar. Avui, en rebre aquest allau de peticions, sovint a corre-cuita i de forma telegràfica, perquè tothom tenia pressa per arribar a la feina, m’hi he refermat.

A pocs de nosaltres ens sobra el temps. ExploraTgn.cat ha de ser una eina que et solucioni el cap de setmana en molt poc temps. La majoria de nosaltres treballa prou durant la setmana com per, a més a més, afegir-hi unes quantes hores davant de l’ordinador, intentant triar una proposta interessant per fer en família, d’entre tot el ventall d’activitats que hi ha. Per tant, ha de ser un pack amb tot inclòs, que no t’obligui a buscar un restaurant per una banda, una ruta per una altra i, a més, saber quin temps farà (per si has de portar jaquetes o no). I tot, d’un cop d’ull i en un parell de clics. Ha de ser una informació útil, senzilla i de consulta ràpida, que puguis imprimir fàcil i posar en una butxaca.

I això no s’aconsegueix recarregant l’e-zine amb un disseny pirotècnic, ple d’aplicacions flash i pop-ups, amb tipografies recargolades que no fan més que complicar la feina, que no és una altra que trobar ràpid i fàcil el que es busca. Renunciem al disseny? Al contrari! És precisament per això que necessitem un disseny excel·lent, i aquesta és la tasca de la Sílvia. Aconseguir una imatge fresca, seriosa i professional, amb una clara referència als petits, però sense ser infantil, i que alhora compleixi tots els requisits que hem plantejat. Tot un repte.

Volem ser un espai de promoció pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i això només ho aconseguirem si més gent ens pot llegir i pot participar. Així que, a més d’en català, a partir d’avui publicarem també en castellà i anglès.

Benvinguts a aquest diari sobre la construcció d’ExploraTgn.cat!

Avui un membre de l’Associació Internacional de Professionals del Turisme em felicitava per la iniciativa d’ExploraTgn.cat. Literalment deia que el turisme familiar és una innovació, ja que les famílies estem poc representades en el sector turístic amb excepció de les famílies nombroses.

I la veritat és que sí sembla que hi ha una mancança en aquest aspecte. A la darrera Fira Internacional de Turisme organitzada a València a  l’abril es va crear una taula de debat per discutir el tema. Fins i tot es va fer una crida per trobar estudis sobre el turisme de família, ja que segons els ponents no hi ha prou informació per desenvolupar estratègies que ajudin a diferenciar i donar suport al sector del turisme familiar.

I a Catalunya no ens podem queixar, ja que hem estat els pioners en crear una marca que reconeix aquells destins turístics o municipis catalans especialitats en rebre famílies. A la Costa Daurada ja han aconseguit la distinció els municipis de Calafell, Salou i Cambrils.

Nosaltres, per la nostra banda, us ajudarem amb el nostre e-zine (que es publicarà a finals d’any) a descobrir que a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre hi ha molts indrets idonis passar el cap de setmana amb nens. Serà l’inici de la nostra aportació per ampliar el sector del turisme familiar.

Aquests darrers dies m’he passat força hores mirant quins tipus de xarxes socials existeixen. La veritat és que n’hi ha per tots els gustos. En el seu bloc, Javier Martin dedica uns quants posts al Turisme 2.0 i les xarxes socials. Sabíeu que hi ha una xarxa que reuneix gent per valorar els aeroports? I què us sembla quedar amb els amics mentre esteu de viatge de negocis…? DOPPLR ofereix l’eina perfecta per la gent que no para a casa.

Les xarxes socials s’han convertit avui en dia en la plataforma principal per intercanviar contingut (fotos, experiències personals, etc.), i cada vegada més ens ajuden a crear comunitats i relacionar-nos d’una forma diferent i conèixer d’una forma ràpida als amics dels amics. Si, jo també pertanyo al 44,6% dels espanyols, que forma part d’una xarxa social. De moment només són xarxes professionals. És una manera de buscar aliats i intercanviar experiències.

És clar que no tot funciona. Podeu pensar que hi deu haver una explicació molt complicada, però la veritat és que quan vaig llegir el post publicat per Eduardo Soledad amb les fórmules per calcular el mercat d’una empresa donada a utilitzar el social media, em va semblar massa senzill, però ben lògic. Em quedo amb el resum que fa Eduardo de la formula de Charles Heflin (clar i concís).

Charles Heflin, que aunque lleva los ejemplos a los extremos, divide los mercados en dos tipos: 1) aquellos donde la gente puede ser sociable o relacionarse (internet marketing, cine, música, deportes, medicina, bodas, reuniones, política…); 2) aquellos donde el grado de socialización es limitado o inexistente (calcetines, mesas, sillas de oficina, televisión por satélite, zapatos, poker, chips…).

Per tant podem dormir tranquils. ExploraTgn.cat no tindrà problemes per trobar persones. Així què, com penseu que podria ser la nostra xarxa?

Entre els passejos en família, les aturades (que no poden faltar) als parcs infantils i les llargues sobretaules, he estat llegint el llibre Wikinomics. I com ja havia promès en el darrer post, compartiré amb vosaltres algunes reflexions a mesura que el vaig llegint. Començarem pels quatre principis que defineixen la wikieconomia. Són la obertura, la interacció entre iguals, l’ús compartit i l’actuació global.

Us en donaré un exemple molt il·lustratiu, un dels primers que surten al llibre. Al març del 2000, Goldcorp Inc., una petita empresa minera de Toronto, decideix compartir amb el món tota la informació sobre les seves mines d’or des del 1948, i la publica a la seva web corporativa. Goldcorp portava uns anys amb problemes financers: o bé trobava or de forma immediata, o bé tancava. Paral·lelament a la publicació de totes les seves dades geològiques, l’empresa minera va oferir un premi de més de mig milió de dòlars a aquella persona que pogués aportar els millors mètodes i estimacions per trobar or.

La notícia de la recompensa va córrer per la xarxa i, en poques setmanes, més de mil prospectors virtuals de cinquanta països diferents van començar a mirar-se les dades publicades. Els participants van identificar 110 objectius, dels quals el 50% eren noves descobertes. Al 80% d’aquests objectius hi van trobar or. I Goldcorp no només es va salvar, sinó que es va convertir en una empresa forta i rentable.

Quan Rob McEwen, manager de Goldcorp, va decidir compartir tota la informació que tenia del seu negoci amb tothom que ho volgués veure, esperant que la interacció de diferents persones li ajudessin a salvar l’empresa i els seus treballadors, la situació era desesperada. En aquelles circumstàncies, el risc que prenia obrint la seva empresa al món no era el mateix que si el negoci hagués anat com la seda. Potser va ser la oferta de la recompensa, potser el desafiament intel·lectual, el repte i les ganes d’ajudar a algú amb problemes, o potser va ser una combinació de tot alhora, però el cert és que el resultat d’aquesta feina col·laborativa i en xarxa va ser extraordinari.

I si una empresa amb tants anys d’història com Goldcorp, que treballa en un sector tan antic com la mineria, pot plantejar-se aplicar els principis de la wikieconomia, com no hauria de fer-ho també una start-up com ExploraTgn.cat?

Costa trobar un moment per escriure. Estem a Bèlgica, a casa dels meus pares. Els nens ja fa una bona estona que són al llit. S’han esgotat després de passar tot un dia a Technopolis. Per cert, si un dia esteu per les terres de Flandes, és un lloc idoni per anar amb nens. Ja li dedicarem un espai a l’e-zine més endavant, a l’apartat de propostes d’estiu fora de les comarques tarragonines.

A banda de fer vacances ens estem documentant. He estat mirant alguns blocs interessants, com ara el d’Enrique Dans, tot un gurú de la Web 2.0. Impressionen les seves més de 32.000 subscripcions, però és que té molt a dir. També estem llegint el bestseller Wikinomics, How Mass Collaboration Changes Everything, un llibre que ens explica com la gent com nosaltres ara més que mai podem participar en l’economia. I veig que no sóc l’única que està llegint aquest llibre en aquest moment. Rodolfo Carpintier, president de la incubadora d’internet DAD, ho combina amb un bany a la platja. I com ell em comprometo en els propers posts a compartir amb vosaltres els apartats que em cridin l’atenció.

El llibre és un regal del meu germà. Com sempre, els primers fans són els de casa nostra. Tot i que no sempre entenen de què va (i ho dic més per la meva mare, que d’internet no hi entén gaire), fa il·lusió veure la seva cara de sorpresa quan veuen la teva foto en el diari del diumenge. I així estem…