L’altre dia em trucava la periodista a la qual li vaig concedir una entrevista sobre la nostra startup (cada dia queda menys pel llançament de la nostra publicació digital!). Em pregunta a on podia enviar a la fotògrafa per fer-me la foto. Normalment sol ser a les oficines de l’empresa, però en el meu cas, no hi ha una oficina fixa. Amb el portàtil en mà puc treballar on sigui.

Ja sembla ser una cosa habitual pel meu fill gran (en uns dies farà 4 anys); l’altra dia em deia quan preparaven les coses per anar a classe d’anglès: “mama, no t’oblidis l’ordinador per treballar, mentrestant jo estic a anglès… i així ens esperes allà mateix i no t’avorreixes”. La millor estampa deu ser la de la mama en el seient davanter del cotxe (aparcat) amb l’ordinador als genolls i els nens dormint al darrere. Ens sol passar alguns cap de setmana quan anem a casa dels meus sogres. Els nens i jo ens perdem l’aperitiu, però ells guanyen en bon humor i jo avanço feina.

Suposo que són els malabarismes d’una mare treballadora que ara també és emprenedora per conciliar la vida familiar, perquè quan els nens estan a casa, ells són la meva prioritat.

Si heu visitat el bloc avui, suposo que us haureu trobat el mateix que jo: spam i més spam com a comentaris a les entrades. Fa dies que els spiders entren al bloc per deixar missatges per incentivar la compra d’or i medicaments. Fins ahir anava eliminant amb paciència cada comentari brossa, però aquest matí ja m’han desbordat: 359 COMENTARIS!

Era hora de trucar a l’expert, perquè jo ja no me’n sortia sola. No havia volgut molestar a en Javier abans, ja que està massa enfeinat amb la programació del portal (queda poc més d’un mes per llançar el e-zine i el portal de turisme familiar), però això ja era inadmissible. Estava a punt de perdre tota la credibilitat!

Una trucada i ja tenim el Akismet activat. No se’m pot deixar sola per aquest món informàtic… Sort que a l’equip tots ens complementem!

Dilluns 22 de setembre. Dia de pluja. Molta pluja. La meva primera cita del dia fa tard. Massa pluja. Canvi de plans. Ja que sóc al carrer, no em fa res enxampar una mica més d’aigua. Decideixo apropar-me a la Cambra de Comerç de Tarragona. Vull informar-me del nou acord al que han arribat La Caixa i l’Associació de Dones Emprenedores i Empresàries per oferir crèdits empresarials en condicions avantatjoses. Decideixo fer una mica d’exercici i agafar les escales fins a la segona planta. Mala idea. Arribo tard. L’ascensor baixa en aquell mateix moment amb la presidenta de l’associació. Tornem a canviar de plans. M’apropo a la Seguretat Social, tot i que dubto que en vigília de festiu (a Tarragona estem de Festa Major) sigui obert. Però aquesta vegada tinc sort. Hi ha poca gent. Suposo que molts compartien el meu dubte, i la pluja els ha espantat. Una dona molt amable em posa al dia sobre el règim d’autònoms. Però de nou aquella frase: “Si estiguessis a l’atur… podries capitalitzar-lo, o rebries…”. Abans de que tingui temps d’indignar-me, em somriu i diu una paraula màgica: “Bonificació”. Sóc dona, jove i menor de 35 anys, i l’Estat em vol ajudar a independitzar-me a nivell laboral. Per això tinc dret, durant els primers 15 mesos (prorrogables fins a 30), a una reducció del 30% en la quota de la seguretat social. Ho considero la millor notícia del dia. No és molt, però no tots els dies poden ser de color de rosa.

756 llamps i 5.029 llampecs al Camp de Tarragona. Imagineu-ho per un moment: el rellotge marca just uns minuts abans de les deu del vespre. M’assec davant de l’ordinador com cada nit. L’engego. En el moment en que per fi s’ha carregat el programa… un llamp i em quedo a les fosques. La veritat és que avui m’ha consolat veure l’article al Diari, informant que vam ser al voltant de 2.500 els abonats de Tarragona ciutat que el diumenge al vespre ens vam quedar sense subministrament elèctric durant unes cinc hores. Quan al matí següent li vaig dir a en Javier (el crac que ha de convertir les meves idees en 0 i 1) que m’havia quedat pendent de revisar alguna de les plantilles de l’estructura del portal que li entregava perquè m’havia quedat sense llum, i que la bateria del portàtil tampoc havia aguantat gaire, em va semblar una excusa bastant barata (tot i que no ho era gens!)… Fins i tot em vaig plantejar seguir el consell d’Antonio del Moral i adquirir immediatament un generador.

Però de moment millor m’ho prenc com una anècdota més en aquesta aventura d’ExploraTgn.cat. Suposo que Fecsa no es pot permetre que més de 5.000 abonats es quedin cada cap de setmana sense llum al Camp de Tarragona.

I pel record, més d’una foto. Hem obert un compte a Flickr, perquè també podeu seguir els nostres passos en imatges. Ja veieu, a les fosques ens hem il·luminat i ara ja tenim el nostre primer àlbum a Flickr. I esperem que no sigui l’últim!

Ahir, una nena d’uns 11 anys em deia: “A tu t’agrada fer moltes manualitats, oi? Què guai!” Ho deia perquè el meu fill de tres anys i mig simulava fer-li una foto amb una càmera digital feta per nosaltres mateixos. Una caixa de cartró folrada amb paper d’alumini i un rotllo de paper de wàter com a lent… feien el fet.

Sí, sembla que estic en una etapa força creativa. Els pocs moments del dia en que tinc estones “mortes” (que bàsicament es redueixen a quan vaig caminant a buscar els nens al campus d’estiu o a l’escola bressol) estic pensant en les imatges que podrien acompanyar els posts o en com vull que sigui el portal.

De tant en tant, continuo amb els pensaments quan els nens ja són amb mi. I aleshores passa el què passa: “Mama, que no em sents? T’estic dient que….” I llavors et disculpes amb el teu fill, i de cop et pregunta: “Però mama, com és que no em sents si t’estic parlant fort?” I intento explicar-li que, de vegades, estàs pensant tant que no sents el que diu la gent. Es queda callat, em mira i em diu: “D’acord”.

La veritat és que engegar un projecte implica pensar molt. Tot i que he fet un estudi previ, i que hi ha un pla d’empresa darrera, revisat per l’equip d’en Fernando Campa, de la càtedra d’emprenedoria de la Universitat Rovira i Virgili, mai es deixa de pensar. I crec que és bo. S’ha de créixer, saber adaptar-se a les circumstàncies i, sobretot, tenir ganes de millorar i superar-se.

Ara estem en aquell moment en que ExploraTgn.cat deixa de ser un projecte sobre el paper per esdevenir una realitat a la xarxa. Comencem a rebre visites i comentaris, i no us volem decebre. Per tant, aprofitarem les vacances per preparar el pla d’acció i rastrejar una mica el territori, i seguirem compartint amb vosaltres les nostres experiències. Això sí, sempre que tinguem un ordinador a mà i amb el ritme pausat que s’acostuma a portar quan s’està de vacances en família.