L’altre dia em trucava la periodista a la qual li vaig concedir una entrevista sobre la nostra startup (cada dia queda menys pel llançament de la nostra publicació digital!). Em pregunta a on podia enviar a la fotògrafa per fer-me la foto. Normalment sol ser a les oficines de l’empresa, però en el meu cas, no hi ha una oficina fixa. Amb el portàtil en mà puc treballar on sigui.

Ja sembla ser una cosa habitual pel meu fill gran (en uns dies farà 4 anys); l’altra dia em deia quan preparaven les coses per anar a classe d’anglès: “mama, no t’oblidis l’ordinador per treballar, mentrestant jo estic a anglès… i així ens esperes allà mateix i no t’avorreixes”. La millor estampa deu ser la de la mama en el seient davanter del cotxe (aparcat) amb l’ordinador als genolls i els nens dormint al darrere. Ens sol passar alguns cap de setmana quan anem a casa dels meus sogres. Els nens i jo ens perdem l’aperitiu, però ells guanyen en bon humor i jo avanço feina.

Suposo que són els malabarismes d’una mare treballadora que ara també és emprenedora per conciliar la vida familiar, perquè quan els nens estan a casa, ells són la meva prioritat.

Més que el temps, és la roda empresarial el que ens comença a apretar. Ja no som totalment anònims. Portem ja dos mesos i mig a la xarxa, hem sortit als mitjans de comunicació i hem començat a contactar algunes entitats. I comencen a sorgir les primeres peticions d’entitats interessades en anunciar-se al portal, ens contacten revistes empresarials per explicar la nostra experiència… realment és hora de tenir el nostre propi NIF, mostra de que tenim una identitat com a empresa i hem deixat de ser un projecte. Tràmits, contractes, participacions… tots elements necessaris que l’usuari del portal no percebrà, però obligatoris si volem fer la feina ben feta i sobretot d’una manera professional. I és això que ens ocupa aquest últims dies.

Dilluns 22 de setembre. Dia de pluja. Molta pluja. La meva primera cita del dia fa tard. Massa pluja. Canvi de plans. Ja que sóc al carrer, no em fa res enxampar una mica més d’aigua. Decideixo apropar-me a la Cambra de Comerç de Tarragona. Vull informar-me del nou acord al que han arribat La Caixa i l’Associació de Dones Emprenedores i Empresàries per oferir crèdits empresarials en condicions avantatjoses. Decideixo fer una mica d’exercici i agafar les escales fins a la segona planta. Mala idea. Arribo tard. L’ascensor baixa en aquell mateix moment amb la presidenta de l’associació. Tornem a canviar de plans. M’apropo a la Seguretat Social, tot i que dubto que en vigília de festiu (a Tarragona estem de Festa Major) sigui obert. Però aquesta vegada tinc sort. Hi ha poca gent. Suposo que molts compartien el meu dubte, i la pluja els ha espantat. Una dona molt amable em posa al dia sobre el règim d’autònoms. Però de nou aquella frase: “Si estiguessis a l’atur… podries capitalitzar-lo, o rebries…”. Abans de que tingui temps d’indignar-me, em somriu i diu una paraula màgica: “Bonificació”. Sóc dona, jove i menor de 35 anys, i l’Estat em vol ajudar a independitzar-me a nivell laboral. Per això tinc dret, durant els primers 15 mesos (prorrogables fins a 30), a una reducció del 30% en la quota de la seguretat social. Ho considero la millor notícia del dia. No és molt, però no tots els dies poden ser de color de rosa.

Presentar el teu projecte no és un joc de nens. I ara més que mai, quan hem començat a posar-nos en contacte amb gent per que coneguin ExploraTgn.cat, som conscients que ens juguem tot en els primers instants. En el seu e-mailing list privat, Jason Calacanis, un dels bloggers millor indexats per Technorati els últims anys, dóna amb molt humor 10 consells als emprenedors que vulguin presentar la seva startup. Són les conclusions que ha tret després d’escoltar durant més de 40 hores a gent amb empenta que presentava en 10 minuts la seva idea per optar a una plaça en la conferència TechCrunch 50.

Faig un petit resum i un intent de mantenir el seu estil, perquè realment fa diana. Són consells que poden servir per presentar qualsevol producte o conduir qualsevol campanya de comunicació. Nosaltres ja hem pres nota.

1. Presenta el teu producte durant els primers 60 segons: gent que té un producte explosiu no triga cinc minuts fent la “posada en escena”. Aquesta gent no es pot esperar per ensenyar el seu producte.

2. Els millors productes necessiten menys de 5 minuts de presentació: Larry i Sergey van presentar el cercador Google en menys de 5 minuts. Aquesta és la casella, escriu alguna cosa i rebràs una recompensa grandiosa.

Chris DeWolfe podria presentar MySpace en menys de 5 minuts. Registra’t, omple el teu perfil i inclou els teus amics. I com a premi extra inclou uns widgets a la teva pàgina. Suposo que agafeu l’idea: com millor sigui el producte MENYS temps necessita per ser presentada.

3. Deixa la gent desitjant més: si segueixes el consell del punt 2, la gent hauria d’estar intrigada o bocabadada pel teu producte principal. El millor és que hagin de descobrir per ells mateixos els mèrits del producte. I depèn de tu que creïs un producte que intrigui suficient per que el vulguin explorar.

4. Parla del que estàs fent, no del que faràs: S’ha d’enfocar el producte principal i que tens en aquest moment, no els plans que tens de futur, ja que podries no complir-lo i perdre credibilitat.

5. Has de conèixer la teva competència actual i en el passat: si no coneixes els teus competidors i els que han passat per davant teu, la gent no estarà tan predisposada a donar-te els seus diners, o dedicar-te temps i atenció.

6. Opta per respostes curtes: quan has de respondre preguntes sobre el teu producte, fes-ho d’una manera curta i concisa. La qüestió és evitar múltiples respostes amb detalls, que quan es transmeten semblen un caos pel que escolta.

7. Power-points amb boletes són avorrits: elements que expliquin conceptes grans d’una manera senzilla i amb gràcia són fantàstics, però fets exposats amb boletes demostren que:

a) no tens l’habilitat de crear una història convincent amb les dades

b) no tens molt ben considerada a la persona a qui li presentes la informació.

8. Com utilitzar el telèfon: quan presentis el projecte per telèfon, utilitza només un fix i no el mòbil o el mans lliures. La majoria de la gent jove creu que no passa res si perden la comunicació durant la trucada un parell de vegades. I sí que passa.

9. Com contestar a preguntes per les quals no tens resposta:

- utilitza el “hmmmm” i pren-te un moment per pensar la resposta

- si no tens la resposta, sigues honest i digues que t’ho pensaràs i ho comentaràs desprès

- intenta pensar en veu alta i fer un brainstorming allà mateix fent participi al oient

- també pots fer un pont i dir que buscaràs la informació pel camí

El pitjor que es pot fer es no ser honest i dir que no es té una resposta.

10. Sempre confirma l’hora de la reunió i arriba 15 minuts abans: és molt senzill enviar un correu electrònic per reconfirmar la reunió sempre posant el teu número mòbil per si han canvis d’últim moment. I recorda: no deixis esperar mai a un inversor.

I en quant als estudis de mercat, em van ajudar molt els baròmetres del CIS i les estadístiques de l’INE i l’IDESCAT. És clar que tot depèn del tipus de projecte, però abans de començar un estudi propi de mercat (que costa bastants diners), és interessant mirar si ja hi ha informació disponible que es pot utilitzar. Desprès està la xarxa, un recurs amb infinita informació, però que s’ha de fer servir amb cautela (sempre mirant la font).

Pel pla financer, us recomano “EINA”, un instrument creat per la Universitat Rovira i Virgili junt amb Redessa per ajudar a tothom (fins i tot els que no entenen de números) a fer un balanç i un compte de resultats de la seva futura empresa per veure la viabilitat.